El debat sobre
els problemes d'afinació en els instruments de metall greu i les seus
possibles solucions impliquen una llarga i complexa
reflexió. Aquest debat comporta un examen dels
diversos factors implicats en el tema i que són comuns a tots els instruments
de vent-metall, especialment aquells
que són accionats mitjançant vàlvules. Fabricants
i dissenyadors d’instruments, les
tendències d'afinació pròpies de cada instrumentista, el tipus de broquet
utilitzat, la temperatura així com altres variables sols són una part d'aquesta complexitat.
Dins de tot aquest debat desgranarem aquelles idees que permetran, tant al
professor com a l’intèrpret, fer
front als problemes d'una manera
segura confiant en el coneixement que a
continuació s’exposarà. La intenció d'aquest article és
condensar la major quantitat d'informació possible
en conceptes familiars, de manera que la
nova informació puga ser arxivada
en la memòria immediata i puga ser utilitzada en el futur. Com més sàpiga un instrumentista sobre les tendències d'afinació
de l’instrument, més fàcilment podrà fer front a aquests problemes d’afinació
diaris.
Un dels primers
conceptes que un mestre o un intèrpret ha de comprendre és aquell que fa
referència a l’afinació.
Els fabricants d'instruments
s'enfronten a un fet inherent a tots els
instruments de metall, una afinació imperfecta. L’únic que poden fer al
respecte és tractar de minimitzar o compensar aquests problemes d'afinació. En
el disseny d'un instrument, el fabricant ha de prendre la decisió de quin grau
d’agudesa ha de donar-li a la nota resultant de fer sonar l’instrument sense
accionar cap vàlvula, ja que si és excessivament baixa, farà que algunes de les
altres notes es queden excessivament baixes. Aquest tipus de problemes d’afinació
es divideixen en dues categories bàsiques:
- Les discrepàncies en la sèrie d'harmònica.
- Les discrepàncies en les combinacions de les vàlvules.
DISCREPÀNCIES EN LA SÈRIE HARMÒNICA
La sèrie harmònica es pot
definir com les diferents freqüències, de menor a major, que pot generar un tub
d’una longitud determinada. La sèrie harmònica del bombardí mostra el patró
característic d'intervals comú a qualsevol dels altres instruments de vent-metall:
8a justa, 5a perfecta, 4a perfecta, 3a major, 3a menor, 3a menor, 2a major,
etc.
La primera nota o parcial és la
fonamental, també se la coneix com a so pedal. La segona nota és el segon
parcial. A causa de que les notes de la
sèrie harmònica es regeixen per les lleis de la física, diverses freqüències no
coincideixen exactament amb el nostre sistema de temperament igual, que resulta
de dividir la octava en 12 parts iguals. Quan es compara amb el temperament
igual s'obtenen els següents resultats:
- Els parcials 1, 2, 4 i 8 estan afinats.
- Els parcials 3, 6, 9 i 12 estan desafinats a l'alça en diversos graus.
- Els parcials 5, 7, 10 i 11 estan desafinats a la baixa en diversos graus.
El parcial 3 està lleugerament alt però pot ser corregit fàcilment amb
l'embocadura, en canvi, el parcial 7 està massa baix per a ser utilitzat. Els
parcials que realment són motiu de preocupació són el parcial 5 (moderadament baix)
i el parcial 6 (notablement agut).
És de gran utilitat recordar que el grau de desafinació dels harmònics està en consonància al
lloc que ocupen dins la sèrie harmònica: el parcial 3 és el que menys desafinat està,
seguit pels parcials 5, 6 i finalment el 7.
MODEL HARMÒNIC - POSICIONS
Una altre concepte que necessita ser definit per a comprendre
millor les implicacions de les desafinacions dels parcials, és el de model
harmònic. El model harmònic és el resultats d’abaixar cromàticament qualsevol to
obert mitjançant diverses combinacions de vàlvules (posicions): 2, 1, 1-2, 2-3,
1-3, i 1-2-3.
En aquest requadre s'il·lustra el 4t harmònic de cada
mode harmònic (de cada posició). És a dir:
- El Sib és el 4t parcial de la 1a posició (0)
- El La és el 4t parcial de la 2a posició (2)
- El Lab és el 4t parcial de la 3a posició (1)
- El Sol és el 4t parcial de la 4a posició (12)
- El Solb és el 4t parcial de la 5a posició (23)
- El Fa és el 4t parcial de la 6a posició (13 - 4)
- El Mi és el 4t parcial de la 7a posició (123-24)
Cada nota del model harmònic assumeix la mateixa
característica d’entonació que el de la vàlvula oberta (0). De tal manera que
si el 3r parcial de la primera posició (0) es quedava baix, tots els tercers
parcials de cada posició també es quedaran lleugerament baixos.
DESAFINACIONS EN LES COMBINACIONS DE LES VÀLVULES
El segon major problema d’afinació inherent al instruments
de metall és el produït al combinar diverses vàlvules. Els fabricants
d'instruments de vàlvules tenen una àrdua lluitat amb els problemes d’afinació.
Ells saben la longitud exacta que han d’afegir al tub principal en les diverses
vàlvules per a que aquestes baixen el to exacte. D’aquesta manera, la 2a
vàlvula abaixa un semitò el to produït pel tub obert, la 1a vàlvula abaixa un
to, i la 3a vàlvula abaixa un to i mig. Fins ací tot correcte. Els problemes
d’afinació apareixen quan s’han de combinar diverses vàlvules davant la
dificultat de proporcionar la longitud de tub exacta per a produir el to
desitjat. Si es parteix d'un tub principal més llarg (per exemple amb la segona
vàlvula abaixada), lògicament és necessitarà un tub de major longitud per
abaixar la mateixa distància. Es necessita allargar un 4% la longitud del tub per
aconseguir que aquest abaixe un to sencer. Un 4% d’un tub allargat (amb la
segona vàlvula abaixada) és major que el 4% d’un tub més curt (tub principal).
A) Tub principal
B) Tuba principal allargat
En el següent requadre s’observa que quan s’utilitzen
les vàlvules de manera independent l’afinació és correcta. Les desafinacions a
l’alça són evidents quan es combinen diverses vàlvules: la combinació 1-3 és
quasi un terç de to més aguda i la combinació 1-2-3 és lleugerament un quart de
to més aguda.
Vàlvula
|
Longitud
de la vàlvula (cm)
|
Longitud
total real (cm)
|
Longitud
total corregida (cm)
|
Longitud
d’error (cm)
|
Desafinació
(semitons)
|
0
|
100
|
100
|
0
|
0
|
|
2
|
15.113
|
269.11
|
269.11
|
0
|
0
|
1
|
31.115
|
286.89
|
285.11
|
0
|
0
|
3
|
48.057
|
302.06
|
302.06
|
0
|
0
|
1-2
|
46.228
|
300.23
|
302.06
|
+1.828
|
+0.11
|
2-3
|
63.170
|
317.17
|
320.01
|
+2.844
|
+0.15
|
1-3
|
79.172
|
333.17
|
339.04
|
+5.867
|
+0.30
|
1-2-3
|
94.285
|
348.28
|
359.21
|
+10.922
|
+0.54
|
Exemple 3.
Longitud de les vàlvules.
Davant d’aquest problema físic, els fabricants d'instrument recurrixen a la idea “d’afinació
per compromís” com una solució parcial. Aquesta
afinació s'aconsegueix fent a posta més
llargues del que són necessàries les
vàlvules independents Per tant, produiran un to lleugerament més baix. Depenent del fabricant la
1a i 2a vàlvula poden ser o no més llargues, mentre que la 3a vàlvula sempre es més llarga. Per aquest motiu la 3a
vàlvula rarament s’utilitza sola, però precisament aquesta desafinació a la
baixa és de gran utilitat per a corregir els errors d’afinació de les
combinacions 1-3 i 1-2-3. A l’exemple 4 es mostra la longitud de les
vàlvules en el sistema d’afinació per compromís.
Vàlvula
|
Longitud
de la vàlvula (cm)
|
Longitud
total real (cm)
|
Longitud
total corregida (cm)
|
Longitud
d’error (cm)
|
Desafinació
(semitons)
|
0
|
100
|
100
|
0
|
0
|
|
2
|
15.875
|
269.87
|
269.11
|
+0.762
|
-0.05
|
1
|
31.166
|
285.93
|
285.11
|
+0.812
|
-0.05
|
3
|
51.689
|
305.69
|
302.06
|
+3.632
|
-0.21
|
1-2
|
47.803
|
301.8
|
302.06
|
-0.254
|
+0.01
|
2-3
|
67.564
|
321.56
|
320.01
|
+1.549
|
-0.08
|
1-3
|
83.617
|
337.62
|
339.04
|
-1.422
|
+0.07
|
1-2-3
|
99.492
|
353.49
|
359.21
|
-5.715
|
+0.28
|
Exemple 3.
Longitud de les vàlvules corregides
En l'afinació
per compromís cadascuna de les vàlvules individuals estan afinades més baixes,
(una quantitat gairebé insignificant en el cas de les primera i segona vàlvules)
per tal de corregir part de la desafinació pròpia de les
combinacions 1-2, 1-3 i 1-2-3, en contrapartida, la combinació
2-3 que tendeix a quedar-se sempre baixa. No
importa com dissenyen els fabricant
d’instruments aquesta 3a vàlvula,
ja que haurà d’enfrontar-se sempre amb aquest problema difícil de solventar.
EFECTE ACUMULATIU
En alguns casos al sobreposar les tendències naturals,
per una banda, de la combinació de diverses vàlvules, i per
altra de la sèrie harmònica, es tendeix a exagerar encara més algunes desafinacions. Aquest
l'efecte acumulatiu l’il·lustraré
amb el 3a i 5é harmònic.
Exemple 5. Model harmònic del 3r harmònic.
Si encunyem el
concepte “grau” com una unitat de mesura, en línies generals el 3r harmònic (exemple
5) es pot descriure com un
harmònic desafinat 1 grau massa agut. Hem de tindre en compte
en aquest harmònic que:
- Un mínim error en la 1a i 2n vàlvula i en la combinació 1-2.
- Mig “grau” més baix en la combinació 2-3.
- Mig “grau” més agut en la combinació 1-3.
- 2 “graus” més aguts en la combinació 1-2-3.
A l'exemple
6, es mostra el 5é harmònic en les diverses posicions amb la
desafinació produïda al solapar l’efecte produït per la sèrie harmònica i per l’acumulació
de vàlvules. En aquest cas assumirem una
desafinació d’un “grau” més baix per a l’harmònic 5é.
Exemple 6. Model harmònic del 5é harmònic.
Tot i que aquests problemes
inherents a l’afinació són d'interès
primordial, és evident
que hi ha altres factors
que influeixen en l'afinació: l'addició
d'una 4a vàlvula, sistemes compensant, temperatura de l’ambient, el broquet, el
disseny dels instruments, així com diverses consideracions físiques relacionades amb
els llavis, les dents, la llengua,
i la velocitat de l'aire. Tots tenen el seu efecte en l'afinació.
Royce, Lumpkin. Intonations problems. ITEA Journal. Summer 2003, p. 46-51.
