PROBLEMES DE TRADUCCIÓ EN EL PICAT DE "TA"

Gran part de la literatura dedicada a la didàctica dels instruments de vent metall i més concretament a la tuba, està escrita en anglés. No sempre les traduccions estan encertades i això provoca confusions i mal interpretacions al traduir un llibre a un altre idioma. Una de les particularitats que definixen una llengua, són els fonemes. Encara que dos llengües compartisquen les mateixes grafies, aquestes no sempre es pronuncien de la mateixa manera. Fixat per exemple, en el cas de la "R", es tracta d'una lletra que la podem trobar en moltes llengües, però la pronunciació anglesa diferix en gran mesura de la "R" de la nostra llengua. 

Una de les confusions més generalitzades que s'ha transmet de mestres a alumnes durant moltes generacions és la que tractat del picat. Independentment de la vocal que s'utilitze, gran part de la comunitat tubística accepta la consonant "T" per a desenvolupar el picat. El problema apareix quan adaptem el so "T" anglés/americà a la nostra llengua, ja que existix una gran diferència d'una llengua a l'altra. En el cas de la "T" anglesa es tracta d'una consonant alveolar, metre que la "T" catalana és una consonant dental.

• En els sons alveolars s'articula la llengua tocant els alvèols dentaris superiors.
• En els sons dentals la llengua s'articula contra les dents superiors.

En la "T" anglesa la llengua es col·loca en la vora de la geniva darrere de la part superior just en el punt en que comença el paladar. Observa el següent dibuix.

 

"T" anglesa                           "T" catalana

Les consonants de la parla són de gran utilitzat en l'ensenyament d'instruments de metall; tots em aprés a produir el so imitant l'articulació de les síl·labes "Ta", "Da" o "Ka", però en realitat hi ha una gran diferència entre les consonants en la parla i l'articulació dels instruments de metall:

• Quan parlem primer té lloc la font de so i després s'articula la consonant i vocal. El so de la laringe arriba a la boca i amb els sons de les vocals i les consonants s'obté una possibilitat infinita de sons. 
• Però en el instrument, el mecanisme d'articulació és diferent, primer s'articula la llengua i el so (produït pels llavis) apareix després.

Els resultats són tan diferents que les comparacions poden ser perillosos.


Quines diferencies hi ha entre els atacs de "TA" i de "DA"?

• "Ta": és el que els lingüistes anomenen un fonema oclusiu sord, en el qual primer te lloc el so de la consonant (articulació) i després el so de la vocal (to); això funciona molt bé en un instrument de vent metall. 
• "Da", és l'articulació que se'ns ensenya a utilitzar per a un atac més suau. És un fonema oclusiu sonor, una situació molt diferent a la que em tractat anteriorment. Amb el "Da", primer té lloc el so vocal i després apareix la consonant. Això no és recomanable en un instrument de vent metall, excepte si l'utilitzen després d'haver articulat ja una nota.

El picat de "Ta" i de "Da", són utils per a il·lustrar els estudiants com discriminar diverses articulacions en els instruments de vent metall, però estan molt limitades. Hi ha quatre aspectes en l'articulació d'instruments de vent metall a tindre en compte, quan un jugador pot coordinar aquests quatre aspectes augmenta considerablement l'abanic d'articulacions. Els quatre aspectes són:

1. El flux d'aire en el picat.
2. La pressió d'aire en el picat.
3. Col·locació de la llengua en el picat.
4. Alliberació de l'aire comprimit per la llengua en el picat.

1. Per descomptat, el flux d'aire en el picat depèn en gran mesura de la dinàmica i del registre. Un so greu i/o fort requerix una gran quantitat de flux d'aire. El registre greu, especialment en la tuba, requereix d'un gran volum d'aire.

2. La pressió de l'aire està molt connectat amb el flux d'aire, però es tracta de conceptes diferents. La pressió d'aire està determinat per la resistència de l'aire quan arriba a l'embocadura.

3. La col·locació de la llengua modifica substancialment l'atac d'una manera molt determinant. Igual que passa amb les diferents "T" que s'esmentaren anteriorment, la col·locació de la llengua pot produir un atac clar i instantani quan és realitza en una posició davantera i bé produir un atac menys instantani quan la llengua s'articula en una posició més endarreria a la boca. També cal dir que en general, el registre greu sol respondre millor amb la llengua molt avançada, fins i tot entre els llavis. En el cas del registre agut, per evitar que l'atac siga excessivament brusc, funciona millor quan l'atac es realitza en la part més endarrerida a la boca.

4. La compressió d'aire darrere de la llengua en el picat determina la nitidesa de la atac.

Una vegada es dominen els quatre camps, el potencial que s'haurà adquirit és immens.

    

Versión española      Versió catalana